Responent al Meme de l'Adrià respecte a la meva opinió sobre el documental de Telemadrid.
Indignant, però sobretot absurd com aborda una temàtica d'aquestes característiques.
Considero que gran part del documental és una manipulació, sobretot queda prou reflectit en el tema de les entrevistes, cada cadascuna en un espai diferent i respostes extretes a l'atzar, cosa que no acaba de mostrar una tasca prou representativa.
No obstant, el pitjor és aquesta acusació contra la nostra llengua i aquest interès de fer sentir víctima la llengua castellana, quan és la menys inferior. Catalunya té una llengua, unes lleis que no han de canviar ara, que se suposa que no hi ha dictadura. El català no és una arma és una part de la nostra cultura, història i identitat, és normal que la parlem i que formi part del nostre dia a dia.
El documental veu la nostra situació com un atac contra la llengua castellana.
LA MEVA PREGUNTA ÉS BASTANT SIMPLE:
CONSIDERES NECESSARI EN EL TEU ÚS QÜOTIDIÀ L'ÚS DEL BLOG?:L'UTILITZES USUALMENT? T'AGRADARIA?
Cèlia Celrà
Eva Prieto
Adrià Blanco
Realment estic fascinada d'aquest ús virtual personal en el qual puc obrir un espai de reflexió en quant a diversos aspectes que a mi m'interessin, intercanviar, opinar...
M'agradaria expressar un benestar en quant a aquesta nova eina, la llàstima és que no veig hores en el meu dia a dia per intervenir en aquest ampli ventall d'oportunitats que des d'aquesta nova eina i l'assignatura en general se'm obre.
M'agradaria poder-ho veure com algo que utilitzaré en un futur, tan de bo es normalitzés, però sincerament, m'agobia pensar que he de mantantenir al dia correu electrònic, messenger, blog...i compaginar-ho amb les trobades no virtuals de la meva vida...
Com normalitzar aquesta nova eina que em resulta tan atractiva?
Com aprendre de les NTIC sense dependre de formació acadèmica?
Preguntes que potser no tenen connexió les unes amb les altres que exposen aquesta sensació d'ansietat que la nova alfabetizació immediata em provoca.
Els blogs suposen una revolució en el marc educatiu. És evident que tenen la capacitat d'atendre a diverses necessitats educatives i fomentar la millora d'habilitats com l'escriptura, l'intercanvi, el diàleg i valors en favor de l'esperit crític.
La tasca dels mestres també demana gran dedicació ja que són qui han d'emmarcar aquesta eina dins del context i ha de suggerir un ús al blog en les distintes situacions que planteja l'educació.
La presentació del blog ha de serdoncs determinant en quan al'úsiaixíafavorirconjuntamentlasituacióemancipadoraindividuali
conjuntad'aquestaeinaambmúltiplesalternatives.
La definició que dóna peu a la reflexió que em disposo a el·laborar sobre l'article es la de Sáez Vacas (2005) quan diu que un blog es tracta d'una "Conversación interactiva durante un viaje por el conocimiento".
Aquesta definició fa referència als aspectes que caracteritzen la realitat de l'ús dels blogs, essent una eina totalment compatible amb les demandes de la societat actual.
El BLOG afavoreix al paradigma educatiu del Constructivisme, que és el que té preponderància en l'actualitat, i el mateix paradigma exprem al màxim les possibilitats del BLOG. D'aquesta manera el seu ús fomenta l'aprendre a aprendre de l'alumneoferint-li la facilitat de continuitat alllarg de tota la vida per les facilitatsqueel blog téd'actualitzacióicontextualització en l'actualitat.
El segon lligam és el que estableix amb la SIC, pel que fa a demandes d'aquesta.
LaSIC i Pedagogia Constructivista demanen una Alfabetització Digital que permeti a l'individu i a la comunitat ésser competent amb les demandes que hi ha, tals com:
Ser capaç de trobar informació i saber-la discriminar, col·locar continguts a la xarxa..
EL BLOG PERMET TOT AIXÒ creant un espai més obert a l'estructura aula com a tal i obrint nous espais educatius.
Intervé doncsen el procés emancipador de l''educació ia més a més de ser només eina individual i de caràcter personalitzat on s'estableix marge per aconstruïr la pròpia identitat (on l'alumne desenvolupa formes d'escriptura sequencial (mantenint i desenvolupant la base de l'alfabetització) i d'integrar-se plenament en les NTIC) forma part tambéd'un Projecte Global on el Coneixement es construeix de baix a dalt i on processos humans bàsics de socialització com la interacció (trackbacks), el diàleg creen una horitzontalitat en les relacions (tot i que a nivell virtual) i agrupa als individus inclús més que en situacions presencials; (segurament per la pèrdua de vergonya que marca la distància) afavorint un marge de reflexió i documentació prèvia a les aportacions que poden donar una major qualitat al discurs.
Una Combinació blogs i docència són la clau per al seu aprenentatge i un correcte i profitós ús.
No obstant crec que hi ha encara molta feina per adaptar els blogs d'una manera constructiva i és una tasca que requereix molt d'èmfasi, empenta i rigor degut a la rapidesa informativa i tecnològica i a aquest minvar de la qualitat en qualsevol intercanvi comunicatiu d'aquest caire.
La informació i les eines comunicatives són cada cop més dins de l'hipermedia virtual i adaptar-les correctament, integrar-les en l'educació i fer-ne un bon ús exigeix molt.
Però no pretenc ser negativa; és possibles sempre que hi hagi interès, de fet ja s'està duent a terme en alguns llocs.
La comunicació que ens ofereixen les noves tecnologies és realment molt més rica del que m'esperava.
No podem adormir-nos o creure que entendre o dominar-ne el seu ús és impossible.
Cal començar a afrontar aquesta generosa oportunitat de les NTIC.
Un blog és una oportunitat per entendre i ser capaç de realitzar aportacions del dia a dia, intercanviar opinions.
